nou de juny del 2010

Ja ens anem coneixent una mica millor, la Boira i jo. En un parell de dies ja ha fet de la meva habitació la seva habitació, descobrint fascinants nous llocs on dormir i jugar. És a dir: les meves sabatilles, el drac de L'Ikea, el racó del llit on deixo el pijama, la bossa del gimnàs, l'espai entre el meu coll i el coixí...




Sí, tan petiteta i ja puja sola al llit i al sofà. Aixó m'ha fet recol·locar un parell de coses per l'habitació si no vull que s'espinyi o entri on no ha d'entrar, però en general és divertit tenir-la rondant amunt i avall, atacant la seva pròpia ombra i els meus peus cada cop que té un subidón (que acostuma a ser uns deu minuts abans de caure rodona en algun dels racons mencionats més amunt).



Intento treure-la del llit quan l'enxampo, però no sé si servirà per que entengui que allà no ha de dormir, si no al seu coixinet. Sobretot de nit. Ara ja sé com se senten els lleons dels documentals. Ja sabeu, aquells que posen cara de resignació mentre el lleonet li mossega la orella... Arriba un moment que has de triar entre dormir i fer-la fora.



Creieu que serà més fàcil que aprengui a no ficar els peus dintre del menjar abans de passejar-se per tota la habitació?