trenta-u de maig del 2011

La operació ha anat bé. Us mantindré informats.

Trenta de Maig del 2011: neguit

Ara fa un any la idea de tenir un gat no era més que un parell d'emails enviats a coneguts comentant: "ey, si sabeu d'algú que regali gatets, aviseu". I vés per on, ara, un any després, m'enfronto al neguit de saber que demà la portaré al veterinari per què la operin sense que ella n'entengui ni el com, ni el per què... i tan sols el què, pobrissona. Ja m'ha mirat raro quan li he pres els plats del menjar i l'aigua i no he deixat res al seu lloc. Demà quan em llevi i em demani de menjar, o de beure i no li faci cas... Què passarà pel seu cap? Potser no res, però com a humans no podem evitar pensar que alguna cosa ells també deuen pensar. Ja m'enteneu. I no vull dir res d el'estil de: "Mmmm, si em retiren el menjar es que m'operen", però sí de l'estil de "ei! I ara què he fet? " I. és clar, no haurá fet res de res.

En fi, que no em menjo més el tarro i no us el menjo a vosaltres.

Demá a la nit us explico com ha anat i us passaré alguna foto, o potser un video.

¿A qué huelen las cosas que no huelen?

D'altra banda, se'ns vé a sobre una mudança. Aixó també serà digne d'explicar.