Ara fa dos anys que la Boira i jo constituïm una unitat familiar. Potser no som les companyes de pis ideals, però ens complementem prou bé. Ma mare es feia creus de que ja fes dos anys i jo en canvi me'n faig creus que faci tan poc, quan en realitat em sembla que ha estat aquí sempre.
En fi, que han estat dos anys de passar-m'ho pipa amb ella, tot i que de tant en tant em faci enfadar també.
I ara més que gran està enorme que gairebé no cap al seu llitet de vimet... i diu que aquesta raça encara creix més >_<
En fi, mentre segueixi deixant-se estimar com fins ara, que es faci tot lo gran que vulgui.
