vint-i-dos de juny del 2010

En dues setmanes ha crescut molt. Encara és una boleta de pèl, però està perdent la carona de nadó i els ulls se li estan enfosquint. A més està aprenent a demanar les coses miolant, el que és molt divertit quan em renya per que l'he deixada sola massa estona. És curiós veure-la canviar cada dia una miqueta.



D'altra banda, la meva cosina em va regalar un llit que la seva gata no feia servir. No sabíem si li agradaria, però aviat s'ha convertit en el seu racó favorit, més que el meu llit!! (Yupi!) Crec que és per que és alta i així queda a la meva alçada quan estic asseguda a l'ordinador. Sigui pel motiu que sigui, les migdiades de dues hores no se les treu ningú.





Jo de gran vull ser gat domèstic.