He trigat uns mesos en trobar un, amb algun que altre intent frustrat de camí. Vaig gairebé adoptar una gateta grisa amb cara de dir-se Bruma i un gatet negre amb pinta de dir-se Gos, però no va poder ser.
Devia ser que em tocava esperar la Boira. Al cap i la fi, com va arribar a mi és digne d'aquelles pelis que es van posar de moda als vuitanta, protagonitzades per animalons intrèpids i amb cara de bons.
Diu la noia que ens la va passar que la van trobar en un camió que venia de Portugal, a ella i a dos germanets. No saben si la mare va baixar a per menjar i no va tenir temps de tornar a pujar o si els estava baixant i no va ser a temps de baixar els tres últims. Sigui com sigui allà estaven ells, primets, petitets i afònics. A ella li van passar la gateta quan als seus germans ja tenien casa, però la petita no l'havien poguda col·locar. L'Ana la va dur a casa seva amb la moto, però el seu company de pis no volia animals, i la Nadia, la seva amiga, ja tenia una gata, i una mica esquerpa. Tampoc podia ser.
Per sort el Juan, el novio de la Ana, va decidir deixar cartells a la seva feina (a tot color, perque els ulls blaus de la Boira enamoressin algú), just davant del David, el nostre actual company de pis.
Resultat? #A les 22:00 erem a casa de la Nadia amb el transporta-gats de mon germà per recollir la Boira i anar cap a casa.
El viatge en metro la va espavilar considerablement, tant que a casa va estar explorant fins ben bé dos quarts d'una. Després va caure dormideta i la veritat és que es va portar molt bé durant la nit.
No vam tenir gaire temps per coneixer'ns aquesta primera nit, però crec que ens va a gradar força la seva barreja de sociabilitat, curiositat i inquietud. Té pinta de que será una bona Pueyo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada