Trenta de juny de 2010

Segona visita al veterinari. Li han posat la seva primera vacuna i ens han donat unes medecines per eleminar els ácars i els parasits. Com que está molt sanota i forta, la veterinaria ha tingut els seus problemes per inmovilitzar-la, però al final ens en hem sortit. No ha estat una visita tan tranquila com l'última vegada. Se'ns està tornant una adolescent rebel?

En fi, pesa 800 grams i fa salts de més d'un metre sense problemes. Sembal que estem fent bona feina al cap i a la fi.

vint-i-set de juny del 2010

Hem tingut una setmana molt entretinguda, amb visites a casa i visites a fora. Sembla que els petards de Sant Joan no la van espantar tant com jo em pensava, tot i que encara em castiga sense dormir si la deixo sola de nit massa estona (no sé si una mica de dormidina en el menjar faria el fet... mmmm)

En fi, que hem descobert que podem anar en cotxe sense que s'esveri massa i que no s'estranya ni de les persones noves ni dels nous entorns. Aixó és bo, crec.



Els nebodets encantats de la vida amb la Boira


Tastant coses bones a ca'ls avis


Qui vol un llit quan hi ha peluixos?

vint-i-cinc de juny del 2010

De nou, la tira conté gata, o sigui que la deixarem per aquí també:



A veure si demá us explico més cosetes del que hem estat fent aquests dies.

vint-i-dos de juny del 2010

En dues setmanes ha crescut molt. Encara és una boleta de pèl, però està perdent la carona de nadó i els ulls se li estan enfosquint. A més està aprenent a demanar les coses miolant, el que és molt divertit quan em renya per que l'he deixada sola massa estona. És curiós veure-la canviar cada dia una miqueta.



D'altra banda, la meva cosina em va regalar un llit que la seva gata no feia servir. No sabíem si li agradaria, però aviat s'ha convertit en el seu racó favorit, més que el meu llit!! (Yupi!) Crec que és per que és alta i així queda a la meva alçada quan estic asseguda a l'ordinador. Sigui pel motiu que sigui, les migdiades de dues hores no se les treu ningú.





Jo de gran vull ser gat domèstic.

vint-i-un de juny 2010

Repostejo aquí la tira que divendres vaig postejar al meu altre blog perque crec que aquí també us agradará llegir-la.



Bon dia i felizç solstici! Gaudiu de l'estiu que comença!

dinou de juny del 2010: pic spam

Com que no tinc res que explicar però la petitona continúa sent la gata més guapa del món mundial, doncs us espamejo amb un tóu d'imatges noves.

Si aconsegueixo pujar-lo us passaré un video, que no té desperdici.

disset de juny del 2010: avancem

Ja hem aconseguit la gran fita: fer caca a la seva caixa. D'altra banda hem hagut de començar a renyar-la per que ja s'atreveix amb racons una mica perillosos de la casa i no hi ha qui la convenci de que no, a sota del moble de la tele no la volem.

A veure com va.

Com que no tinc més noticies, us deixo amb un altre foto. Total, sé que és el que més us agrada :P



És com les grans actrius clàssiques: guapa, elegant i li senta bé el blanc i negre.

quince de juny del 2010

No hem fet res de nou, però s'ha deixat fer fotos.





Bé, potser "deixat" és un terme una mica exagerat, però vaja... A que és mona?

catorze de juny del 2010: veterinari!!

Sí, avui hem visitat el veterinari. Ens ha dit que la Boira té unes 6 setmanes si jutgem el seu desenvolupament, que pesa uns 550 grams i que està molt sana i hidratada. L'hem desparasitada i en dues setmanes hem de tornar, que li posaran la seva primera vacuna. A més, ens han regalat un paquet de menjar per mixetes i una guia de com cuidar i educar cadellets.

Fet i fet s'ha portat molt bé, encara que crec que el transportador no li ha agradat gaire.


Naaadie sabrá lo muuucho que ameeee...

D'altra banda, la tieta Núria ens ha vingut a visitar i ens ha regalat un rascador fet a mà. No sé si el farà servir gaire, però ha quedat ben maco, no?

dotze de juny 2010: incompatibilitat horaria

Ahir la vaig haver de deixar gairebé tota la tarda soleta i crec que va decidir castigar-me durant la nit no deixant-me dormir ens. Bé, exagero. He dormit una mica, mentre no la tenia rosegant-me els peus o el nas o el cabell, o les mans...

Ara s'està pegant una migdiada bestial.

Si no fos per que té aquesta pinta.. Crec que deu ser alumna del gat de l'Shrek.

Visites familiars

La Boira està rebent més visites que jo, francament. Han vingut a veure-la expressament la tieta Nuri i el tiet Juanmi (que odien aquests diminutius, ho sé, però com a germana gran tinc tot el dret a dir-los com vulgui), així com els meus pares i la Mar. I ja m'ha avisat més gent que es passaran per casa en breu.





A part d'aixó, sembla que la cosa evoluciona favorablement. Hem passat al pinso i no sembla que de moment li faci fàstigs, tot i que ha descobert el pollastre a l'ast i és possible que d'un moment a l'altre envïi les boletes de fetge i verdura a pastar fang.

No hi ha gaire més que explicar, o sigui que simplement os deixaré amb un moment adorable (dels tants que té al llarg del dia).


La Boira al seu llit amb una samarreta meva (sigh)

Jo, per la meva banda, continuaré intentant trobar la manera de que dormi al seu llitet. Sembla ser que si hi poso una samarreta meva s'hi està més estona, però em sembla que de moment ho deixarem com a últim recurs.

nou de juny del 2010

Ja ens anem coneixent una mica millor, la Boira i jo. En un parell de dies ja ha fet de la meva habitació la seva habitació, descobrint fascinants nous llocs on dormir i jugar. És a dir: les meves sabatilles, el drac de L'Ikea, el racó del llit on deixo el pijama, la bossa del gimnàs, l'espai entre el meu coll i el coixí...




Sí, tan petiteta i ja puja sola al llit i al sofà. Aixó m'ha fet recol·locar un parell de coses per l'habitació si no vull que s'espinyi o entri on no ha d'entrar, però en general és divertit tenir-la rondant amunt i avall, atacant la seva pròpia ombra i els meus peus cada cop que té un subidón (que acostuma a ser uns deu minuts abans de caure rodona en algun dels racons mencionats més amunt).



Intento treure-la del llit quan l'enxampo, però no sé si servirà per que entengui que allà no ha de dormir, si no al seu coixinet. Sobretot de nit. Ara ja sé com se senten els lleons dels documentals. Ja sabeu, aquells que posen cara de resignació mentre el lleonet li mossega la orella... Arriba un moment que has de triar entre dormir i fer-la fora.



Creieu que serà més fàcil que aprengui a no ficar els peus dintre del menjar abans de passejar-se per tota la habitació?

set de juny del 2010

Feia temps que hi anava darrera. Un gatet. Un mixino per a estimar i malcriar i cuidar. Fins ara no havia estat possible, doncs ma germana és al·lèrgica als animals amb pèl. Per tant, quan va marxar al gener vaig decidir que era el moment de tenir un gat.

He trigat uns mesos en trobar un, amb algun que altre intent frustrat de camí. Vaig gairebé adoptar una gateta grisa amb cara de dir-se Bruma i un gatet negre amb pinta de dir-se Gos, però no va poder ser.

Devia ser que em tocava esperar la Boira. Al cap i la fi, com va arribar a mi és digne d'aquelles pelis que es van posar de moda als vuitanta, protagonitzades per animalons intrèpids i amb cara de bons.

Diu la noia que ens la va passar que la van trobar en un camió que venia de Portugal, a ella i a dos germanets. No saben si la mare va baixar a per menjar i no va tenir temps de tornar a pujar o si els estava baixant i no va ser a temps de baixar els tres últims. Sigui com sigui allà estaven ells, primets, petitets i afònics. A ella li van passar la gateta quan als seus germans ja tenien casa, però la petita no l'havien poguda col·locar. L'Ana la va dur a casa seva amb la moto, però el seu company de pis no volia animals, i la Nadia, la seva amiga, ja tenia una gata, i una mica esquerpa. Tampoc podia ser.

Per sort el Juan, el novio de la Ana, va decidir deixar cartells a la seva feina (a tot color, perque els ulls blaus de la Boira enamoressin algú), just davant del David, el nostre actual company de pis.

Resultat? #A les 22:00 erem a casa de la Nadia amb el transporta-gats de mon germà per recollir la Boira i anar cap a casa.

El viatge en metro la va espavilar considerablement, tant que a casa va estar explorant fins ben bé dos quarts d'una. Després va caure dormideta i la veritat és que es va portar molt bé durant la nit.

No vam tenir gaire temps per coneixer'ns aquesta primera nit, però crec que ens va a gradar força la seva barreja de sociabilitat, curiositat i inquietud. Té pinta de que será una bona Pueyo.