La Boira intenta esbrinar com s'obre un regal de Nadal. No se n'ensurt gaire.
diumenge, 25 de desembre del 2011
dimarts, 22 de novembre del 2011
vint-i-dos de novembre del 2011
L'altre dia vam aprofitar que a fora plovia per jugar una mica per casa. Ens ho vam passar bé. Crec.
Qué es això que m'has posat?
La roba sempre hauria d'estar a sobre la taula, humana!
No me fio un pelo
Osti, que em perdo!
Mai se li acut res de bo. Mai.
I ja está. Eh que mola tenir una excusa per posar fotos de gatetes?
diumenge, 13 de novembre del 2011
tretze de novembre de 2011
No tinc novetats per explicar, però tinc algunes fotos noves.
Desde el carrer.
diumenge, 2 d’octubre del 2011
dos d'octubre del 2011: foticos a tutiplen
La veritat es que la Boira i jo no tenim gaire de nou que explicar, però sí es cert que últimament ens ho estem passant molt bé plegades i potser es hora de compartir-ho per aquí.
La qüestió es que em trobat la manera de tenir la finestra oberta sense que jo hagi de patir per si la gata tarada se li acut saltar per enxampar coloms i això a fet que la Boira estigui més entretinguda quan no estic a casa i que, en general, estigui més tranquil·leta quan arribo.
I això, que res més. I que us deixo unes quantes fotos que trobo divertides.
Un punt de vista nou.
Buf! Quina vida més cansada!
Descobrint racons nous.
Engalanada amb un llaç de bodorrio.
Primers símptomes de rebel·lió
Desfent-se del llaç.
La Tieta está de visita!
I de convidat especial, el Willy, el gat del meu germà. Un siamès enorme i preciós que es va deixar fer fotos amb un cert desinterès :P
dilluns, 26 de setembre del 2011
vint i si de setembre del 2011: bombolles
L'altre dia vaig anar a una boda on ens van regalar cacharrets d'aquests per fer bombolles i una amiga em va dir: "endu-te un, per la gata!"
Va ser, com veieu, un gran consell, tot i que crec que la Boira encara no acaba de veure clar quina mena d'animalons son aquests que desapareixen en tocar a terra.
dimarts, 23 d’agost del 2011
23 d'agost del 2011: SPAM, SPAM, SPAM, SPAM...
No tinc gairebé res nou que explicar, excepte que la Boira está creixent encara, tot i tenir ja més d'un any, i cada día més i més guapa. Haurem de comprar un llitet més gran, i possiblement una safata per la sorra on no hagi de treure mig cos a fora.
Per`en realitat és una excusa per fer spam de fotos.
La seva activitat favorita...
Maaaandra
Aixó es menja?
Quita, Bicho!
La Boira, no fiant-se ni un pèl de mi.
I ja està. Aquesta es la noticia :P
diumenge, 31 de juliol del 2011
trenta de juliol de 2011: res de nou
No tinc gaire res de nou per explicar, però si tinc fotos noves, o sigui que...
SPAMMING AHOY!!
SPAMMING AHOY!!
Mmmm.. Qué deu passar?
We are not amused
Nasarró
I ja está :P
diumenge, 10 de juliol del 2011
deu de juliol de 2011: casa nova
Ha passat més d'un mes des de l'últim cop que vaig escriure unes ratlles aquí. Han passat moltes coses en aquest mes de bogeria que m'han mantingut massa ocupada per updatejar. Algunes personals, altres globals. La vida, en general.
Sembla que les coses es calmen per fi. A nivell personal perquè ja estic instal·lada a la casa nova i encara que no està tot al cent per cent, sí que es pot dir que ja puc respirar tranquil·la. Ja està fet. La Boira i jo ja tenim una casa nova, una mica més petita que l'anterior, perquè enganyar-nos, però tota nostra i ben maca i agradable.
Les coses a nivell global suposo que s'han calmat per l'arribada de l'estiu. Però de moment una mica de pau no em va malament.
En fi, que tot i l'estrès que em patit aquest últim mes totes dues, ara ja ens sentim com a casa i només han passat deu dies des que hi vam venir a veire per primer cop.
A més, la càmara mig espatllada no ha ajudat a tenir fotos per poder mostrar-vos :P
En fi, quan dic que la Boira ja està feliç a casa em refereixo a això:
Sembla que les coses es calmen per fi. A nivell personal perquè ja estic instal·lada a la casa nova i encara que no està tot al cent per cent, sí que es pot dir que ja puc respirar tranquil·la. Ja està fet. La Boira i jo ja tenim una casa nova, una mica més petita que l'anterior, perquè enganyar-nos, però tota nostra i ben maca i agradable.
Les coses a nivell global suposo que s'han calmat per l'arribada de l'estiu. Però de moment una mica de pau no em va malament.
En fi, que tot i l'estrès que em patit aquest últim mes totes dues, ara ja ens sentim com a casa i només han passat deu dies des que hi vam venir a veire per primer cop.
A més, la càmara mig espatllada no ha ajudat a tenir fotos per poder mostrar-vos :P
En fi, quan dic que la Boira ja està feliç a casa em refereixo a això:
En fi. Com es nota que ella no ha de penjar quadres...
dimarts, 7 de juny del 2011
set de juny del 2011: avui fa un any
Fa un any i aproximadament mitja hora que vaig tenir la meva petitona per primer cop a les meves mans. Ha estat un any ple d'experiències per les dues i tinc la sensació que sempre ha estat aquí. De tant en tant m'aturo i me n'adono que tot i que sabia que els gats eren fàcils d'estimar mai no m'hauria pogut imaginar que me l'estimaria tant. A vegades perdo el temps només mirant jugar i me n'adono que tenen raó els japonesos quan diuen que una casa amb gat és una cas amés feliç.
Ja no tinc una misheta. Ara tinc tota una senyora gata a casa meva que no es deixa tallar les ungles i molt menys pentinar.
D'altra banda la operació va ser un èxit. Me la van tornar una mica cabrejada (amb el món, en general) i drogadeta. Estranya combinació per un gat, sí. A les dues hores, però, ja ens va buscar per rebre mimos i caricies i ja pujaba sóla al sofá i a la seva manteta.
Una setmana després, ja torna a ser ella mateixa. És a dir, ja no vol estart tota la estona a sobre meu i fuig quan intento "axuxar-la". Ara a vigilar-li el pes i, res, a passar-s'ho bé.
Ja no tinc una misheta. Ara tinc tota una senyora gata a casa meva que no es deixa tallar les ungles i molt menys pentinar.
Aquesta foto és la més recent que tinc de la Boiri
I aquesta una de les més antigues. Quin canvi, eh?
D'altra banda la operació va ser un èxit. Me la van tornar una mica cabrejada (amb el món, en general) i drogadeta. Estranya combinació per un gat, sí. A les dues hores, però, ja ens va buscar per rebre mimos i caricies i ja pujaba sóla al sofá i a la seva manteta.
Una setmana després, ja torna a ser ella mateixa. És a dir, ja no vol estart tota la estona a sobre meu i fuig quan intento "axuxar-la". Ara a vigilar-li el pes i, res, a passar-s'ho bé.
Amb la "bata" d'hospital.
Buscant llocs amagadets per dormir tranquil·la
I bé, aixó és tot per ara. Ara toca la mudança. Esperem que vaig tan be com aixó.
dimarts, 31 de maig del 2011
Trenta de Maig del 2011: neguit
Ara fa un any la idea de tenir un gat no era més que un parell d'emails enviats a coneguts comentant: "ey, si sabeu d'algú que regali gatets, aviseu". I vés per on, ara, un any després, m'enfronto al neguit de saber que demà la portaré al veterinari per què la operin sense que ella n'entengui ni el com, ni el per què... i tan sols el què, pobrissona. Ja m'ha mirat raro quan li he pres els plats del menjar i l'aigua i no he deixat res al seu lloc. Demà quan em llevi i em demani de menjar, o de beure i no li faci cas... Què passarà pel seu cap? Potser no res, però com a humans no podem evitar pensar que alguna cosa ells també deuen pensar. Ja m'enteneu. I no vull dir res d el'estil de: "Mmmm, si em retiren el menjar es que m'operen", però sí de l'estil de "ei! I ara què he fet? " I. és clar, no haurá fet res de res.
En fi, que no em menjo més el tarro i no us el menjo a vosaltres.
Demá a la nit us explico com ha anat i us passaré alguna foto, o potser un video.
En fi, que no em menjo més el tarro i no us el menjo a vosaltres.
Demá a la nit us explico com ha anat i us passaré alguna foto, o potser un video.
¿A qué huelen las cosas que no huelen?
D'altra banda, se'ns vé a sobre una mudança. Aixó també serà digne d'explicar.
dijous, 19 de maig del 2011
dinou de maig del 2011: ja tenim data i hora
Doncs sí, a pocs dies del seu primer aniversari, ja tenim data i hora per anar al veterinari a operar-la. Pobrisona. Fa una mica de basarda, tot sigui dit, la idea de deixar-la soleta en un lloc que odia per que la punxin i la obrin...
Però és pel seu bé i la seva tranquilitat i he de pensar que després estará més tranquileta i amb menys posibilitats de patir càncer de mama o d'altre tipus.
En fi, era només per informar-vos de com va desenvolupant-se l'assumpte. El dia 31, a les 9 del matí. A la nit la recolliré i cap a caseta, a descansar i acabar-se de recuperar.
Ja us aniré informant. Mentrestant... a que està guapa?
Però és pel seu bé i la seva tranquilitat i he de pensar que després estará més tranquileta i amb menys posibilitats de patir càncer de mama o d'altre tipus.
En fi, era només per informar-vos de com va desenvolupant-se l'assumpte. El dia 31, a les 9 del matí. A la nit la recolliré i cap a caseta, a descansar i acabar-se de recuperar.
Ja us aniré informant. Mentrestant... a que està guapa?
diumenge, 3 d’abril del 2011
tres d'abril del 2011: 10 messos
No tinc gaire res de nou a explicar. La petita ja no és petita, de cap de les maneres, per`està molt tranquil·la i, en general, es porta molt bé.
Encara he d'esbrinar el motiu de que, de tant en tant, es faci pis al meu llit. No es la sorra bruta, ni la manca d'aigua ni de menjar. Però suposo que ho trobaré tard o d'hora. Si algú te idees, seran ben rebudes.
En fi, que us deixo unes fotos de la última sessió de divendres a la tarda.
Que n'és de guapa, oi?
Encara he d'esbrinar el motiu de que, de tant en tant, es faci pis al meu llit. No es la sorra bruta, ni la manca d'aigua ni de menjar. Però suposo que ho trobaré tard o d'hora. Si algú te idees, seran ben rebudes.
En fi, que us deixo unes fotos de la última sessió de divendres a la tarda.
Què hi ha aquí tan amunt?
Que n'és de guapa, oi?
diumenge, 20 de febrer del 2011
vint de febrer del 2010: cap als nou mesos!!
Hem tingut un mes interessant, ple d'alts i baixos. La Boira ha tingut el seu primer zel i, tot i que ha estat molt curt, ara ja sabem com pinta per a properes edicions: no gaire bé. La veterinària però l'ha vista bé de salut i està en un formós pes de 3,100 kgs.
El que també em va explicar es que es veu que en els gats la por és genètica, o sigui que si està destinada a ser poruga poc podré fer per canviar-ho. I sembla que ho serà, tot i que de petita no ho semblava. Al no conèixer els pares es fa difícil d'aventurar. A casa no, de moment. Al seu territori continua sent atrevida i curiosa, però cada cop fem passeigs més curts i em temo que arrivará un dia que no vulgui sortir a passejar més. Esperem que no, per què la veritat és que gaudeixo molt amb les nostres petites passejades, però, és clar, la jefa és la jefa.
En fi, esperarem un parell de mesos més abans de fer la operació d'esterilització, o sigui que ja us aniré explicant com avança tot. Igual és només el canvi hormonal que me la té alterada.
dijous, 27 de gener del 2011
vint-i-set de gener del 2011
Ara fa dies que no escric, però és que no ha passat res de nou a les nostres vides. Tot i això. la minyona està cada dia més guapa si és que pot ser. O sigui que mentre esperem tenir noves que explicar-vos, us deixo amb més fotos.
I això és tot. A veure si per al nové mes tenim alguna novetat per explicar!!
I això és tot. A veure si per al nové mes tenim alguna novetat per explicar!!
dissabte, 1 de gener del 2011
u de gener de 2011: feliç any nou
Avui, per celebrar l'any nou, hem sortit a fer una volteta matinera, aprofitant que no ha havia gaire gent pel carrer. Hem gaudit del solete i de la tranquil·litat de un dissabte al migdia que semblava un diumenge a les 8 del matí.
Estem tenint alguns problemes d'ajustament a la pubertat, però en general tot va vent en popa. A vegades encara em llevo preguntant-me com vivia sense ella fins ara de tan bonica i pilota que és!!!
Serà un any una mica complicat, per què tindrem el primer zel i possiblement una operació abans no acabi, però crec que ho superarem.
Apa, bon any nou a tots. Sigueu molt feliços!!!!
Ah, també he updatejat la http://pueyo.deviantart.com/>meva galeria de fotos. Passeu-vos si us ve de gust.
Estem tenint alguns problemes d'ajustament a la pubertat, però en general tot va vent en popa. A vegades encara em llevo preguntant-me com vivia sense ella fins ara de tan bonica i pilota que és!!!
Serà un any una mica complicat, per què tindrem el primer zel i possiblement una operació abans no acabi, però crec que ho superarem.
Apa, bon any nou a tots. Sigueu molt feliços!!!!
Ah, també he updatejat la http://pueyo.deviantart.com/>meva galeria de fotos. Passeu-vos si us ve de gust.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)