El que també em va explicar es que es veu que en els gats la por és genètica, o sigui que si està destinada a ser poruga poc podré fer per canviar-ho. I sembla que ho serà, tot i que de petita no ho semblava. Al no conèixer els pares es fa difícil d'aventurar. A casa no, de moment. Al seu territori continua sent atrevida i curiosa, però cada cop fem passeigs més curts i em temo que arrivará un dia que no vulgui sortir a passejar més. Esperem que no, per què la veritat és que gaudeixo molt amb les nostres petites passejades, però, és clar, la jefa és la jefa.
En fi, esperarem un parell de mesos més abans de fer la operació d'esterilització, o sigui que ja us aniré explicant com avança tot. Igual és només el canvi hormonal que me la té alterada.
Què bonica és la Boira! :D És veritat això dels caràcters, mai saps com sortirà. De les meves, que són mare i filla, una és atrevida i no li agrada que la toquin massa, i en canvi l'altra és bastant covarda però li encanta que li facin carissies :D
ResponEliminaCom passa el temps.. està preciosa!! I pensar que l'any passat la vaig tenir a casa quan era una rateta!! M'encanta veure que ha caigut en bones mans!!! :D
ResponElimina